Compliance bancari i criptomonedes: com respondre a un bloqueig de compte
Situació del client
El nostre client, resident fiscal a Portugal, minava Bitcoin des del 2010. En aquell temps gairebé ningú no sabia què era una criptomoneda, i ell va obtenir com a recompensa de minat un bloc complet de 50 BTC. D’aquests 50, l’eina de minat que feia servir es quedava un 10% de comissió — cosa habitual en aquella època — per la qual cosa el net rebut van ser 45 BTC. La valoració econòmica d’aquest bloc en el moment de generar-se no arribava als 2 euros.
Durant els anys següents la seva activitat va ser mínima. Entre 2011 i 2013 es va dedicar als faucets, aquelles pàgines que regalaven fraccions de bitcoin a canvi de visitar webs o veure vídeos, amb retorns de cèntims per operació. En aquest període va perdre a més 1 BTC en el col·lapse de MtGox — que aleshores valia uns 13 euros — i mai no el va arribar a reclamar.
Entre 2014 i 2016 no va tocar les criptomonedes. El 2017 va reprendre l’activitat i va començar a fer una cosa que acabaria sent determinant per resoldre el seu cas: pagar reserves de viatges a Destinia directament amb Bitcoin des del seu moneder personal.
Amb els anys va anar diversificant la seva operativa en més de 13 plataformes — Binance, Coinbase, Crypto.com, Gate.io, Revolut, Wirex, Bitwala, ADVCash, 2gether i altres — i operava des d’11 adreces Bitcoin diferents, totes sota la seva custòdia.
En el moment del bloqueig, el valor de mercat dels seus criptoactius pujava a aproximadament 3,5 milions d’euros.
El problema va venir quan MoraBanc, la seva entitat bancària a Andorra, va bloquejar preventivament el seu compte en detectar moviments vinculats a criptomonedes. El departament de compliance, liderat en aquell moment per Carlos Salinas — llavors responsable d’actius digitals de MoraBanc — juntament amb Eric Garcia, actual Head of Digital Assets & FinTech de l’entitat, va sol·licitar documentació que acredités l’origen lícit dels fons. Mentrestant, compte congelat.
El desafiament
No es tractava d’aportar quatre extractes i esperar. L’equip d’actius digitals de MoraBanc, amb experiència real analitzant operatives cripto, va anar directament al punt conflictiu: podia demostrar el nostre client que aquell moneder Bitcoin era seu des del 2010? O cabia la possibilitat que l’hagués comprat a un tercer per simular un origen legítim?
La pregunta té fonament. En prevenció de blanqueig de capitals existeix una tipologia coneguda: algú adquireix una wallet amb historial de mineria antic per aparentar que els fons tenen un origen net. Amb 3,5 milions d’euros en joc, el banc tenia l’obligació de descartar-ho. I la càrrega de la prova era nostra.
En concret, havíem d’acreditar la titularitat del moneder des del 2010 — incloent-hi claus privades i vinculació amb el bloc minat. Reconstruir la traçabilitat de 14 anys d’operativa repartida en més de 13 plataformes. Demostrar un ús personal i continuat dels fons que descartés la compra recent de la wallet. I presentar tot això de manera que un departament de compliance — que no sol tenir formació tècnica en blockchain — pogués verificar-ho sense ambigüitats.
La nostra estratègia
Vam organitzar la feina en tres fases: reconstrucció comptable, proves de titularitat i elaboració de l’informe pericial.
Fase 1: Reconstrucció comptable de 14 exercicis (2010–2024)
Vam fer servir CoinTracking com a eina comptable. No és l’única que existeix, però per a aquest tipus de cas és la més adequada: permet importar dades per API, carregar CSVs de pràcticament qualsevol exchange, sincronitzar amb exploradors blockchain i — el més important — creuar balanços per detectar inconsistències.
Vam seguir un protocol diferent segons cada plataforma. On hi havia API compatible (Binance, Gate.io), sincronització automatitzada. Per a Coinbase, Crypto.com o Wirex, importació de CSV amb ajustos de compatibilitat quan va caldre. Bitwala, ADVCash i Revolut no permetien importació directa, així que vam treballar amb captures de pantalla, correus i extractes com a documentació reproduïble. Les 11 adreces Bitcoin es van reconstruir des dels exploradors blockchain públics.
Fase 2: Destinia com a prova de titularitat
Aquest va ser el punt d’inflexió. El banc sospitava que la wallet podia haver estat comprada. Necessitàvem alguna cosa que demostrés un ús personal real i continuat.
La teníem. El nostre client havia reservat més de 25 viatges a Destinia entre 2017 i 2019, pagant amb Bitcoin des del seu moneder. Cada reserva deixava un rastre doble: el registre a Destinia (factura, confirmació, email) i la transacció a la blockchain (adreça d’origen, import, data). Creuant totes dues fonts, la vinculació entre el client i la wallet era inequívoca.
És difícil sostenir que algú compra un moneder per blanquejar diners i després el fa servir durant anys per reservar hotels i vols a nom seu.
Fase 3: Informe pericial
Vam redactar un informe de 72 pàgines amb 4 annexos. L’Annex I recollia l’inventari complet de dades per exchange (CSVs natius, CSVs tractats, documentació reproduïble). L’Annex II contenia els informes comptables de CoinTracking per a cada exercici fiscal de 2010 a 2024. L’Annex III era la trade table completa, i l’Annex IV els justificants d’aportacions bancàries a l’ecosistema cripto.
L’estructura de l’informe estava pensada per a compliance bancari, no per a un tribunal ni per a una assessoria fiscal. Començava explicant què és CoinTracking i com funciona, detallava la metodologia de control de coherència, repassava els esdeveniments comptables rellevants (mineria PoW/PoS, pools de liquiditat, comissions, fraus, préstecs, operativa per compte de tercers) i acabava amb l’inventari de mitjans, la narrativa cronològica i les conclusions.
Execució i troballes
Dels 13 mitjans analitzats, 4 no van presentar cap error després de la importació: Binance, Binance Earn, Crypto.com Supercharger i Gate.io. La resta va requerir ajustos que vam documentar un per un.
El cas de Wirex va ser el més laboriós. Els seus CSV no reflectien correctament la naturalesa fiscal de moltes operacions. Vam haver de reclassificar 19 assentaments comptables — retirades que en realitat eren despeses en comerços, per exemple — recolzant-nos en captures de pantalla del mateix proveïdor per justificar cada canvi. A Coinbase va caldre corregir errors de balanç i documentar les recompenses del programa Earn. A Crypto.com van aparèixer desquadraments per decimals que vam resoldre amb assentaments comptables addicionals segons el protocol de l’informe.
Sobre la titularitat, va quedar acreditada la vinculació directa amb el bloc minat el 2010 (verificable a l’explorador de Bitcoin), la possessió de les claus privades de les 11 adreces, l’ús continuat des del 2017 amb més de 25 factures de Destinia, i la traçabilitat del 99,99% dels fons.
Resultat
Vam presentar l’informe a l’equip de Carlos Salinas i Eric Garcia a MoraBanc. Després de revisar-lo, el banc va aixecar el bloqueig i va resoldre l’expedient favorablement.
Les conclusions determinants: els fons procedien d’un bloc minat el 2010 del qual el client era posseïdor verificable. Tots els mitjans expressaven balanços correctes després de les correccions documentades. La traçabilitat del 99,99% estava acreditada. El registre de doble entrada es mantenia en tots els moments temporals. I els informes comptables generats no contenien errors, amb coherència interna verificada.
Sense reports d’activitat sospitosa, sense tancament de compte, sense restriccions addicionals. Un portfolio de 3,5 milions d’euros desbloquejat.
El que aquest cas ensenya
Tres coses que convé tenir clares si operes amb cripto i tens relació amb un banc.
La documentació que generes fent servir les teves criptomonedes en el dia a dia — factures de compres, confirmacions de reserves, emails de plataformes — té més valor probatori que qualsevol reconstrucció que facis després. Les factures de Destinia existien simplement perquè el client viatjava i pagava amb Bitcoin. Ningú no les va guardar pensant que algun dia servirien per desbloquejar un compte. Però van servir.
La mineria primerenca genera els expedients de compliance més complicats. Un bloc de 50 BTC que no valia res el 2010 pot equivaler avui a diversos milions d’euros. El banc té l’obligació de verificar que no es tracti d’una wallet comprada, i la càrrega de demostrar-ho recau en el titular.
Un informe per a compliance bancari no és un informe fiscal ni un peritatge judicial. Ha d’estar dissenyat perquè l’entengui i el pugui verificar algú que probablement no sap què és un explorador blockchain. Per això vam dedicar una part substancial del nostre a explicar l’eina comptable, la seva metodologia i els criteris de selecció de dades.
Si el teu banc ha bloquejat el teu compte per operacions amb criptomonedes, o creus que ho pot fer, contacta amb nosaltres. La diferència entre un desbloqueig i un tancament de compte sol estar en la documentació.
